dissabte, 7 de gener de 2012

POMPEU FABRA (Barcelona 1868 – Prada 1948)

Pompeu Fabra
(imatge cedida per la UPF)

Enginyer de formació, Pompeu Fabra, apassionat per la seua llengua materna, s’havia donat una cultura filològica excepcional. Una brillant participació al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906 i la pertinença dels seus primers escrits sobre ortografia i gramàtica catalanes desvetllaren l’interès de Prat de la Riba, futur president de la Mancomunitat de Catalunya.
A país modern, llengua moderna, rigorosa, capaç d’abastar tots el camps del pensament, dotada d’eines lexicogràfiques de referència; Pompeu Fabra sería el seny ordenador de la llengua catalana. Amb la seua empenta, l’Institut d’Estudis Catalans publica el 1913 les Normes ortogràfiques, unitàries però prou dúctils per plegar-se a les variants dialectals. El “Fabra”, Diccionari general de la llengua catalana de 1932 –l’any mateix que la Universitat de Barcelona el nomena professor– continua fent de patró als diccionaris actuals.
El 1939, aquest activista de la llengua fou obligat d’exiliar-se. A Prada on s’havia refugiat amb la seua gent, en estat estranger però en terra catalana, Pompeu Fabra no deixà mai, fins a la mort, d’actuar per al català

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada